Història i evolució de la R.·. L.·. Minerva-Lleialtat

 

“D’aquesta manera la maçoneria es convertirà en un centre d’unió i és el mitjà d’establir relacions d’amistat entre persones que, fora d’ella, haguessin romàs separades entre si.”

Constituciones de Anderson, 1723

 

Perfil històric

El procés de recuperació de la normalitat en la vida civil i associativa posterior al final de la dictadura franquista es viu més lentament i amb més imprecisions en la francmaçoneria que en altres àmbits. En el nostre cas, calia superar no tan sols el tall històric amb els referents del passat, la desmemòria forçada i l’escassa força de la cultura democràtica, sinó també el buit generacional, profund i amplíssim que, des de 1939, havia interromput, a la pràctica, la cadena de la vida activa en les lògies maçòniques. I, per tant, calia recuperar, a més de la legalitat indissociable a tota organització civil democràtica, les eines de treball que només podien venir del contacte amb els qui tornaven de l’exili –fonamentalment, França i Mèxic- i del possible suport de germans d’altres nuclis territorials –sobretot, per raons òbvies de proximitat en el cas de les lògies catalanes, de França-.

És així com, a partir de 1976, s’estableixen els primers contactes que, després de passar per moltes precarietats d’infraestructura –com el fet de reunir-se per treballar maçònicament en algun garatge privat del Baix Llobregat-, permetran, entre 1977 i 1979 (data de la legalització definitiva de la francmaçoneria a Espanya), donar lloc a la formació de la lògia Minerva-Lleialtat nº 1, així anomenada en record de la que va ser l’antiga lògia Lealtad de Barcelona que, abans de la ruptura de la continuïtat històrica, es reunia ja al mateix edifici que en tornarà a ser la seu.

El fet d’afegir-hi el número 1 obeeix a que va ser la primera lògia restablerta del que serà la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, inscrita en el registre del Ministeri d’Interior el 1980.  En aquests anys inicials cal remarcar els esforços, tant personals com econòmics, i l’energia moral dels germans Rafael Vilaplana i Ginés Alonso que, entre d’altres, treballaran per fer possible l’existència d’un taller maçònic dotat dels elements materials indispensables i caracteritzat per una vocació universalista de dedicació preferent a la reflexió activa des de perspectives preferentment humanistes i socials. Aquest és el tarannà que la lògia ha pretès mantenir fins a l’actualitat.
Aquesta perspectiva d’interès per l’humanisme i una opció clara pel compromís amb el progrés democràtic i l’extensió dels drets humans, civils, polítics, econòmics i culturals, que no exclou –sinó que implica- el rigor metodològic en l’ús de les eines rituals i l’obertura dels llenguatges simbòlics a la pràctica del lliurepensament, han configurat un model de vida maçònica que es manté, fins a l’actualitat, com un nucli d’activitat dotat de personalitat pròpia que s’irradia en tots els seus possibles marcs de referència.

No ha estat, doncs, fruit de la casualitat, que fos aquesta lògia una de les primeres impulsores de la col·laboració amb entitats socials i Organitzacions no Governamentals de caràcter humanista i progressista, igualment compromeses amb l’opció de l’extensió universal del dret a la llibertat, a la igualtat d’oportunitats i a la felicitat, i que fos, també, un dels primers tallers maçònics en obrir les seves portes a la participació de conferenciants aliens a la francmaçoneria. A tall d’exemple, podríem esmentar que, des de 1989 en endavant, hem compartit sessions de treball amb personalitats com Mª Aurèlia Campmany, Heribert Barrera, Josep Vargas (fundador a Espanya de Metges sense fronteres), Antoni Farrés (aleshores alcalde de Sabadell), Paco Candel o Manuel Royes (alcalde de Terrassa). Paral·lelament, en el decurs de la segona meitat dels anys 80, la lògia vetlla, també, per l’adaptació del mètode rituàlic a la circumstància social i cultural del país i de l’entorn en què se sent arrelada, procedint a la catalanització de les seves eines rituàliques. No és, tampoc, cap casualitat que sigui aquesta lògia qui fa la proposta, a l’inici de la dècada dels 90, d’adequar de manera definitiva la vida maçònica a la participació de les dones, en aquell moment encara absents en funció del manteniment de les interpretacions tradicionals de funcionament intern dels tallers i de les entitats maçòniques.

 

El resultat d’aquests compromisos ha estat altament positiu i, per tant, la lògia Minerva-Lleialtat nº 1 se n’ha sentit satisfeta i convidada a mantenir i a potenciar, en els seus treballs, un ritme i un desplegament centrat en la construcció d’una societat el més lliure, el més igual i el més fraterna possible.

logo-glse