El Mètode Maçònic

Posicions sobre la Iniciació Maçònica o el Discurs del Mètod

La Maçoneria no es defineix a sí mateixa com un “isme”.Maçoneria no és Maçonisme.No és un dogma ideològic Maçoneria és una activitat d’esclariment permanent, esclariment que es realitza mitjançant un mètode complexa, que es desenvolupa en:

escuadraycompas2✓ Un mètode de relació personal.
✓ Un mètode de “dinàmica de grups”.
✓ Un mètode organitzatiu. .
✓ Un mètode d’introspecció. .
✓Un mètode d’especulació simbòlica.
✓ Un mètode d’educació d’activats vitals i socials.
✓ Un mètode d’interiorització de valors.
✓ Un mètode unitiu de posicions ideològiques diverses..
✓ Un mètode de creixement personal.
✓ Un mètode de posada en comú.

1.- La iniciació no és un fenòmen puntual i momentani sinó que és un procés, encara que pugui representar-se en un cerimònia. La iniciació no es dóna, es provoca.

2.- La iniciació NO és una experiència sagramental o màgica sinó un procés d’aprenentatge psicològic.

3.- La iniciació Maçònica no és un camí de salvació de caràcter religiós o esotèric sinó un procés d’autoesclariment i és compatible amb qualsevol fe religiosa o esotèrica que no anul·li la llibertat de l’individu, així com també és compatible – en el cas de la Maçoneria lliberal – amb l’agnosticisme i l’ateisme. No seria compatible amb una postura de nihilisme radical que negués qualsevol sentit transcendent o immanent al món, que interpretés l’Univers com un pur caos sense ordre possible, que negués que, malgrat el desordre aparent, hi ha un COSMOS.

4.- La iniciació maçònica no és l’únic mètode d’esclariment, sinó que n’és un més. N’existeixen d’altres, àdhuc existeixen experiències vitals espontànies que tenen virtualitat iniciàtica en quant que provoquen un augment de la consciència de l’individu, una nova i més responsable actitud davant la vida, per exemple; la maternitat/paternitat, la compassió pel dolor aliè, l’emoció estètica, la creació artística, l’experiència de la mort, etc.. Són experiències encara que no metòdiques sinó espontànies.

5.- El mètode d’iniciació maçònica està conservat en llurs Rituals, que han estat elaborats en un llarg procés de decantació històrica i que serven, cada un segons llur particular estil, una específica “ecologia” emocional i simbòlica, un subtil equilibri de gestos i paraules que no pot ésser alterat arbitràriament.

6.- El mètode maçònic no imposa una unitat ideològica a qui la practica… dóna un marc axiològic general que admet i exigeix el pluralisme en el seu interior.

7.- El mètode maçònic es basa en la funcionalitat dels símbols constructius per a articular un imaginari emancipador de la consciència individual.

8.- La Lògia Maçònica no és un grup de presó.

9.- La Lògia no dóna consignes a llurs membres que condicionin llurs vides privades, llur activitat professional o el desenvolupament de qualsevol càrrec públic.

10.- Les Lògies Maçòniques no fan proselitisme, ni “marketing” per a iniciar a ningú en Maçoneria. Les Lògies poden donar a conèixer llur existència.

11.- Ningú és obligat a servar en secret sobre llur condició de maçó.

12.- La Maçoneria no és una organització clandestina.

13.- Tot maçó es compromet pel simple fet de ser-ne, a intentar viure com un ciutadà exemplar.

14.- La Maçoneria no és una secta, ja que no cerca la submissió de llurs membres a cap gurú o líder, sinó que prepara per a cada un de llurs membres, un camí personalitzat vers el mestratge de sí mateix. La Maçoneria no admet menors d’edat a llurs Lògies i es dirigeix a persones lliures dotades d’autonomia com a individus. La Lògia no sotmet a llurs membres a cap tipus de direcció espiritual.

15. -El simbolisme maçònic és essencialment polisèmic i no admet una interpretació monista o clònica.

16.- El mètode maçònic ens implica racional però també emocionalment apel·la a la nostra part verbal-racional-conscinet i també a la nostra part no verbal-afectiva-inconscient.

17.- La Lògia en la Maçoneria Liberal reuneix la doble condició de grup iniciàtic i societat de pensament.

18.- La Maçoneria no és un sindicat d’interessos ni una mútua , tanmateix es compromet a ajudar a llurs membres en la mesura de llurs possibilitats i dins el que és lícit.

19.- La Maçoneria no és un club social encara que al seu voltant puguin néixer vincles d’amistat personal i de relació social.

20.- La Maçoneria no és una organització de caritat encara que pot apoïar la creació i manteniment d’activitats humanitàries i de benestar social.

21.- La Maçoneria no competeix amb cap confessió religiosa ni amb cap partit polític, encara que s’adhereix al valor polític de la llibertat i al respecte als Drets Humans.

22.- La maçoneria no té un estructura disposada per a l’acció política organitzada ni cerca el poder polític.

23.- La Maçoneria no és tampoc una associació cultural o recreativa encara que pugui donar lloc a iniciatives culturals o d’esplai.

24.- La Maçoneria no és una empresa mercantil, ni actúa moguda per cap ànim de lucre encara que està interessada en gaudir de la suficiència econòmica necessària pel desenvolupament de llurs funcions.

25.- La Maçoneria combina en llur organització i funcionament, la verticalitat iniciàtica amb la horitzontalitat democràtica.

26.- La Maçoneria no està organitzada com a una estructura mundial o internacional sinó que s’organitza nacionalment en Federacions de Lògies que reben el nom de Grans Lògies o Grans Orients. L’ideal de la Maçoneria és: Un Maçó lliure en una Lògia lliure.

27.- La Lògia o grup local és la base del treball maçònic.

28.- El fonament bàsic de la Maçoneria és l’experiència d’autoconstrucció personal que descriviren les germandats de constructors i que posteriorment fou elaborada com a un veritable mètode de construcció personal i social: “ El que tu fas, et fa “.

29.- La Maçoneria no propugna una ideologia política determinada, concreta i detallada, però sí uns valors generals que s’han de concretar històricament: Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

30.- A la sina de la Maçoneria liberal és essencial l’aportació de la dona com a Mestre de llur pròpia arquitectura interior amb el mateix rang que l’home.

31.- La Maçoneria no és una institució didàctica ni doctrinària. La Lògia no ensenya sinó que suscita, suggereix, provoca, desperta, impregna.

32.- Les Declaracions de Drets i Deures de l’Home són referències axiològiques essencials de la Maçoneria.

33.- L’arquitectura simbòlica amb què treballa la Maçoneria pretén que cada Maçó faci de la seva vida una veritable Obra d’Art, de Saviesa, Força i Bellesa i del Món en un lloc on sigui possible la Pau, l’Amor i l’Alegria. A això, els Maçons anomenem l’Art Reial.

logo-glse